TEXTE DE VIDA D'UN MESTRE: CHARLES CHAPLIN

Ja vaig perdonar errors quasi imperdonables, vaig intentar substituir persones insubstituïbles i oblidar persones inoblidables.
Ja vaig fer coses per impuls, ja em vaig decepcionar de persones que mai vaig pensar m'anaven a decepcionar, però també vaig decepcionar a algú.
Ja vaig abraçar per a protegir, ja vaig somriure quan no podia fer-ho.
Ja vaig fer amics eterns, ja vaig amar i vaig ser amat, però també vaig ser rebutjat.
Ja vaig ser amat i no vaig saber amar.
Ja vaig cridar i em vaig emocionar amb tanta felicitat.
Ja vaig viure d'amor i vaig fer juraments eterns, però moltes vegades “no vaig complir”.
Ja vaig plorar escoltant una melodia i veient fotos del passat.
Ja vaig fer una crida només per a escoltar una veu i em vaig enamorar d'un somriure.
Ja vaig pensar que moriria de tanta enyorança i vaig tindre por de perdre a algú especial (i vaig acabar perdent). Però vaig sobreviure.
I encara visc!.
No vaig passar per la vida,
I tu tampoc hagueres de passar sense deixar empremtes!!!!!
Bo, encara hi ha temps per a lluitar amb determinació, abraçar la vida i viure amb passió.
Perdre amb classe i véncer amb gosadia, perquè el món pertany als que s'atrevixen.